per un col·legi que actuï
El 12 de desembre es va produir un fet insòlit en la història del Col·legi de Periodistes de Catalunya: per primer cop, una candidatura, amb un discurs estrictament professional i al marge de qualsevol identificació partidista, obtenia un resultat per sobre del 25% (47%, per ser concrets). De fet, els primers sorpresos vam ser nosaltres -els membres de la candidatura “Per un Col·legi que actuï”- per haver desmuntat una barrera fins aleshores infranquejable. No havíem guanyat, però tampoc es podia considerar que haguéssim perdut. Però estàvem ben equivocats.
Al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ens ho recorden cada dia, només hi ha guanyadors; els perdedors no existeixen. I, per tant, hem de suposar que nosaltres no existim. Però no som els únics. El degà, Sebastià Serrano, tampoc. I dic el degà, sense adjectius, perquè aquest càrrec només li correspon a ell, tot i haver anunciat que plega.
El nostre cas, però, no té cap rellevància; hem aconseguit molt més del que preteníem i on s’ha d’aconseguir: a les urnes. Un resultat que ens permet afrontar amb gran tranquil·litat qualsevol frustració posterior. Tenim quatre anys per demostrar la nostra voluntat de renovació i transparència. És a dir, per treballar, que és al que ens hem compromès i el que volem .
El que sí té importància és el cas del degà, la figura que representa el Col·legi i el conjunt de la professió. Sense degà, el Col·legi queda molt disminuït, i això és, en certa mesura, el que està passant ara per a sorpresa de tothom, especialment dels polítics, que, igual que la resta de l’opinió pública, asseguren que no entenen res. Llàstima, perquè, si ho entenguessin, potser s’evitarien els errors de sempre.
El cas és que Sebastià Serrano és l’única persona que té legitimat per exercir les funcions de degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Si, per les raons que siguin, Serrano no té interès en representar aquesta professió, qualsevol nom alternatiu només pot sortir de les urnes, de la voluntat dels col·legiats, i no per cooptació d’uns quants membres de la junta. Creiem, sincerament, que això no seria entès per la majoria dels col.legiats.
Un degà discutit, i més encara si ho és per una part important de la professió, arrossegarà sempre el llast de no haver passat per les urnes. I, com a col.lectiu professional, no ens podem permetre el luxe d’ajornar durant quatre anys més les reformes que són imprescindibles per assegurar que el Col.legi està en condicions d’afrontar un moment especialment difícil per a l’exercici del periodisme. Els col.legiats que ens han votat –una opció i una altra- no volen que la candidatura amb què simpatitzen aconsegueixi imposar-se, sinó que es resolguin les dificultats que ens afecten cada dia.
Així doncs, i vist el fracàs del primer intent, hem d’assegurar l’èxit del segon. La situació del Col·legi no aguantaria un altre error. Ens agradi o no, representa tots el periodistes –hi insisteixo: tots–, i tots hauríem d’ajudar l’entitat a sortir de la crisi. Un col·lectiu que té la paraula com a eina principal de treball ha de ser capaç d’articular un discurs que ens permeti millorar i avançar i, de passada, donar una altra imatge. No m’atreveixo ni a posar-hi qualificatius. N’hi ha prou que sigui millor a la d’ara. Per això, es fa imprescindible trobar una persona de consens amb el prestigi i la credibilitat que només poden donar els anys d’una trajectòria inequívocament professional.
Aquesta persona hi és, hi ha de ser. Hem de ser capaços de trobar-la. Entre tots.
Pilar Antillach
(publicat a la secció Diàleg del diari AVUI el 16 de gener de 2006)
Al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ens ho recorden cada dia, només hi ha guanyadors; els perdedors no existeixen. I, per tant, hem de suposar que nosaltres no existim. Però no som els únics. El degà, Sebastià Serrano, tampoc. I dic el degà, sense adjectius, perquè aquest càrrec només li correspon a ell, tot i haver anunciat que plega.
El nostre cas, però, no té cap rellevància; hem aconseguit molt més del que preteníem i on s’ha d’aconseguir: a les urnes. Un resultat que ens permet afrontar amb gran tranquil·litat qualsevol frustració posterior. Tenim quatre anys per demostrar la nostra voluntat de renovació i transparència. És a dir, per treballar, que és al que ens hem compromès i el que volem .
El que sí té importància és el cas del degà, la figura que representa el Col·legi i el conjunt de la professió. Sense degà, el Col·legi queda molt disminuït, i això és, en certa mesura, el que està passant ara per a sorpresa de tothom, especialment dels polítics, que, igual que la resta de l’opinió pública, asseguren que no entenen res. Llàstima, perquè, si ho entenguessin, potser s’evitarien els errors de sempre.
El cas és que Sebastià Serrano és l’única persona que té legitimat per exercir les funcions de degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Si, per les raons que siguin, Serrano no té interès en representar aquesta professió, qualsevol nom alternatiu només pot sortir de les urnes, de la voluntat dels col·legiats, i no per cooptació d’uns quants membres de la junta. Creiem, sincerament, que això no seria entès per la majoria dels col.legiats.
Un degà discutit, i més encara si ho és per una part important de la professió, arrossegarà sempre el llast de no haver passat per les urnes. I, com a col.lectiu professional, no ens podem permetre el luxe d’ajornar durant quatre anys més les reformes que són imprescindibles per assegurar que el Col.legi està en condicions d’afrontar un moment especialment difícil per a l’exercici del periodisme. Els col.legiats que ens han votat –una opció i una altra- no volen que la candidatura amb què simpatitzen aconsegueixi imposar-se, sinó que es resolguin les dificultats que ens afecten cada dia.
Així doncs, i vist el fracàs del primer intent, hem d’assegurar l’èxit del segon. La situació del Col·legi no aguantaria un altre error. Ens agradi o no, representa tots el periodistes –hi insisteixo: tots–, i tots hauríem d’ajudar l’entitat a sortir de la crisi. Un col·lectiu que té la paraula com a eina principal de treball ha de ser capaç d’articular un discurs que ens permeti millorar i avançar i, de passada, donar una altra imatge. No m’atreveixo ni a posar-hi qualificatius. N’hi ha prou que sigui millor a la d’ara. Per això, es fa imprescindible trobar una persona de consens amb el prestigi i la credibilitat que només poden donar els anys d’una trajectòria inequívocament professional.
Aquesta persona hi és, hi ha de ser. Hem de ser capaços de trobar-la. Entre tots.
Pilar Antillach
(publicat a la secció Diàleg del diari AVUI el 16 de gener de 2006)
Davant la dimissió del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Sebastià Serrano, els membres de la Candidatura Antillach volem manifestar:
1. En primer lloc, la nostra perplexitat per la inesperada decisió de dimitir de Sebastià Serrano, amb el qual haviem iniciat converses per formar una Junta de Govern del Col·legi que reflectís els resultats electorals del passat 12 de desembre.
2. Només hem mantingut dues reunions amb Sebastià Serrano i membres de la seva llista durant les quals vam traslladar al degà la nostra voluntat de fer palesa la renovació al si del Col·legi. Sempre hem acceptat els resultats de les urnes i que, en conseqüència, els càrrecs de la Junta de Govern fossin majoritàriament per a la llista guanyadora, si bé vam demanar que aquestes responsabilitats havien de reflectir la renovació compromesa.
3. Desconeixem quins han estat els motius reals que han portat Serrano a dimitir, circumstància que lamentem i que esperem que reconsideri.
4. Igualment lamentem haver-nos assabentat de la dimissió del Degà a través d’un teletip d’agència.
5. En cas que Sebastià Serrano mantingui la decisió de dimitir, emplacem la resta de membres electes a treballar plegats per trobar un nom de consens que assumeixi el Deganat.
6. L’únic responsable d’aquesta situació de crisi és el mateix Sebastià Serrano a qui demanem que assumeixi el compromís contret a les urnes amb tots els Col.legiats, especialment amb els qui el van votar.
1. En primer lloc, la nostra perplexitat per la inesperada decisió de dimitir de Sebastià Serrano, amb el qual haviem iniciat converses per formar una Junta de Govern del Col·legi que reflectís els resultats electorals del passat 12 de desembre.
2. Només hem mantingut dues reunions amb Sebastià Serrano i membres de la seva llista durant les quals vam traslladar al degà la nostra voluntat de fer palesa la renovació al si del Col·legi. Sempre hem acceptat els resultats de les urnes i que, en conseqüència, els càrrecs de la Junta de Govern fossin majoritàriament per a la llista guanyadora, si bé vam demanar que aquestes responsabilitats havien de reflectir la renovació compromesa.
3. Desconeixem quins han estat els motius reals que han portat Serrano a dimitir, circumstància que lamentem i que esperem que reconsideri.
4. Igualment lamentem haver-nos assabentat de la dimissió del Degà a través d’un teletip d’agència.
5. En cas que Sebastià Serrano mantingui la decisió de dimitir, emplacem la resta de membres electes a treballar plegats per trobar un nom de consens que assumeixi el Deganat.
6. L’únic responsable d’aquesta situació de crisi és el mateix Sebastià Serrano a qui demanem que assumeixi el compromís contret a les urnes amb tots els Col.legiats, especialment amb els qui el van votar.
Companys, companyes, gràcies per aquesta victòria moral (moral, de moment) que inicia un cicle de canvi al Col.legi de Periodistes de Catalunya. Ens comprometem a dedicar els pròxims quatre anys a posar en pràctica les idees que compartim i les iniciatives que us proposàvem en la campanya. Tot plegat perquè, finalment, tinguem un Col.legi que actuï. Salut!
Pilar Antillach ha aconseguit 719 vots en les eleccions d'aquest dilluns, 12 de setembre, al Deganat del Col·legi de Periodistes. Això vol dir que ha obtingut el 47’4 % dels sufragis de tot Catalunya i només 79 vots menys que l'altre candidat, Sebastià Serrano, que, per tant, serà el nou Degà de l'entitat. Això es considera un excel·lent resultat per part de la candidatura Antillach, donades les circumstàncies amb que s'ha desenvolupat la campanya i les dificultats evidents per mobilitzar el màxim nombre de col·legiats. Les xifres encara són més bones a les demarcacions de Girona (72 % Antillach, 26 % Serrano) i Lleida (43 % Antillach, 38 % Serrano), mentre que a Tarragona es va donar un empat (45 % cadascun) i a Terres de l'Ebre: 52 % Serrano, 39 % Antillach
A més del resultat de la candidata a Degana, que li dóna accès a la Junta del Col·legi en haver superat amb escreix el 25 % dels vots, la llista de la Demarcació de Barcelona ha aconseguit col·locar vuit persones més al màxim òrgan de govern de l'entitat, mentre que l'altra candidatura en tindrà deu. El total de vots obtinguts pels candidats de la llista "Per un Col·legi que actuï" és de 8.525 (45,39%), davant dels 10.257 dels obtinguts per l'altra llista (54,61%). Per tant, els vuit candidats que passen a formar part de la Junta són, per ordre de vots obtinguts, Llibert Ferri (640), Esther Vera (553), Iu Forn (536), Ignasi Aragay (531), Salvador Cot (530), Pilar Sampietro (521), Anna Grimau (462) i Irene Caparrós (454).
Aquests dies, parlant amb molts companys i col.legues, he constatat que hi ha una impressió generalitzada sobre el Col.legi de Periodistes, que es pot resumir en una frase: ”El Col.legi no serveix per a res”. Aquesta ha estat la resposta, gairebé unànime, a la pregunta: “Estàs col.legiat?” al marge de si, efectivament, ho estaven o no.
Amb aquest panorama tan engrescador, algú es pot preguntar què m’ha mogut, què ha mogut a tots els membres de la llista a promoure una candidatura alternativa. Doncs, precisament això: haver comprovat com s’està devaluant l’organisme que hauria de defensar la nostra professió.
Ja sé que cal una gran dosi d’ingenuïtat per pensar que un grup de gent tan reduït, diferent i divers pugui fer alguna cosa. Però, si més no, hem aconseguit iniciar un debat sobre la professió que esperem tingui continuïtat, independentment dels resultats del dia 12.
Voluntat i idees no ens en falten, tampoc coratge i arguments per defensar la nostra professió. Són els mateixos que hem fet servir per dir a tots els patits polítics –insistim: tots!- que els blocs electorals són un menyspreu a la llibertat d’informació i, per tant, als drets dels ciutadans. Igual que haver d’informar sobre actes als quals no podem accedir i haver de cobrir conferències de premsa en les que no es pot preguntar lliurement. Per no parlar de l’episodi del Carmel. En aquell cas, sense complexos i amb arguments inequívocament professionals, li vam dir al Govern que s’havia equivocat.
De fet, som la generació que, sense promoure-la, més hem patit la connivència entre polítics i periodistes, que s’arrossega des de la Transició i que, a la llarga, s’ha acabat convertint en submissió. I amb això no estic dient que actuem contra els partits i les persones que els dirigeixen, com des d’ alguns sectors es vol fer creure. Ells no són el nostre “adversari”. L’”adversari” el tenim a casa, dins de la professió. Són aquells als quals ja els està bé aquesta connivència amb el poder perquè, a còpia d’anys, han acabat no entenent el periodisme de cap altra altra manera.
Doncs sí. Hi ha una altra manera: El periodisme que té com objectiu donar una interpretació de la realitat honesta, explicar la veritat. I això només s’aconsegueix amb periodistes ben documentats, amb esperit crític i amb el compromís ètic que comporta, necessàriament, gestionar un servei públic tan essencial com la informació.
I si, a més a més, estem organitzats, és possible que la professió pugui recuperar el prestigi.
La dignitat, ja la tenim.
Pilar Antillach
Dilluns, 28 de novembre, els membres de la Candidatura Antillach vam decidir demanar empara a la Junta Electoral per discriminació permanent pel que fa a la utilització dels recursos del Col·legi.
La queixa, en format de buro-fax, feia referència, entre d’altres, a la possible utilització fraudulenta de les infrastructures del Col·legi per part de la candidatura de Sebastià Serrano. Ens referíem a un document pdf de propaganda electoral de la seva candidatura amb la plantilla i el logotip del Col·legi, penjat a la plana web d’aquest organisme, que es podia confondre amb un document oficial del Col·legi de Periodistes.
Per contra, la candidatura de Pilar Antillach vam haver de fer la pàgina pel nostre compte, sense cap col·laboració per part de l’estructura del Col·legi. I, finalment, vam haver de negociar amb l’amable gerència que es pogués penjar. Paradoxalment, després que la Junta Electoral (formada exclusivament per membres de la junta del Col·legi) ens digués que no teníem raó, basant-se en l’únic testimoni de la gerència, el document pdf ha desaparegut de la web del col·legi.
Això per no parlar de l’adreça mail que ens va facilitar el Col·legi (“periodistes.org”), que s’adiu perfectament amb el nivell d’informatització general de la casa. És a dir, que no funciona. Això sí, estem perfectament al dia de tots els mails de la llista del Sebastià Serrano. Mira que bé!
Aquests són només un parell dels episodis de discriminació que ens veiem obligats a afrontar des que vam anunciar la candidatura. Nosaltres també demanem joc net, però primer ens han de deixar jugar.
De tota manera, la nostra convicció és superior a la fatiga, així que, ho sentim però pensem guanyar les eleccions.
Ens veiem el dia 12. Salut!
La queixa, en format de buro-fax, feia referència, entre d’altres, a la possible utilització fraudulenta de les infrastructures del Col·legi per part de la candidatura de Sebastià Serrano. Ens referíem a un document pdf de propaganda electoral de la seva candidatura amb la plantilla i el logotip del Col·legi, penjat a la plana web d’aquest organisme, que es podia confondre amb un document oficial del Col·legi de Periodistes.
Per contra, la candidatura de Pilar Antillach vam haver de fer la pàgina pel nostre compte, sense cap col·laboració per part de l’estructura del Col·legi. I, finalment, vam haver de negociar amb l’amable gerència que es pogués penjar. Paradoxalment, després que la Junta Electoral (formada exclusivament per membres de la junta del Col·legi) ens digués que no teníem raó, basant-se en l’únic testimoni de la gerència, el document pdf ha desaparegut de la web del col·legi.
Això per no parlar de l’adreça mail que ens va facilitar el Col·legi (“periodistes.org”), que s’adiu perfectament amb el nivell d’informatització general de la casa. És a dir, que no funciona. Això sí, estem perfectament al dia de tots els mails de la llista del Sebastià Serrano. Mira que bé!
Aquests són només un parell dels episodis de discriminació que ens veiem obligats a afrontar des que vam anunciar la candidatura. Nosaltres també demanem joc net, però primer ens han de deixar jugar.
De tota manera, la nostra convicció és superior a la fatiga, així que, ho sentim però pensem guanyar les eleccions.
Ens veiem el dia 12. Salut!
La candidata a Degana Pilar Antillach va presentar aquest dijous, 1 de desembre, a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes a Barcelona, el programa amb què concorre a les eleccions del pròxim 12 de desembre. Davant d'una seixantena de persones i acompanyada per tres membres de la llista de la demarcació, Oriol Cortacans, Francesc Burguet i Iu Forn, la deganable va advocar perquè el Col·legi lideri la defensa de la professió i treballi per tornar-li el prestigi que s'ha perdut en els darrers anys. "Els problemes de la professió només es resoldran des de la professió", va dir Pilar Antillach.
Tot i reconèixer una certa dosi d'ingenuitat a l'hora de presentar-se en aquestes eleccions, la periodista de TV3 va assegurar que "només el fet que hi hagi eleccions i que, per tant, hi hagi debat entre els periodistes, ja és una gran victòria nostra".
En referència al lema de l'altra candidatura, Antillach va dir: "Les candidatures no cal que siguin de tothom, poden ser de qui les fa, però el Col·legi sí que ha de ser de tothom, i en els últims anys només ha funcionat bé per una petita part de la professió".
De la seva banda, Oriol Cortacans va resumir els 30 compromisos del programa electoral de la candidatura (que podeu consultar en aquesta mateixa web), tot destacant la demanda de tolerància zero cap als qui "entren en el terreny de la desqualificació, l'insult i l'agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques" i la proposta de certificat de qualitat de les empreses. Francesc Burguet va traçar una perspectiva històrica del CPC, tot valorant que "ha anat perdent color i relleu fins a quedar reduït a una ombra". Finalment, Iu Forn va comparar aquesta campanya amb la que va portar Joan Laporta a la presidència del Barça, després de derrotar el "nuñisme" i va concloure: "Si tot canvia, per què el Col·legi de Periodistes no pot canviar?".
La candidata a Degana Pilar Antillach i tres membres de la candidatura de Barcelona van assistir aquest dimecres, 30 de novembre, a una trobada amb bona part de la nova Junta electe de la Demarcació de Girona. A l'acte, que es va celebrar en un restaurant gironí, hi van assistir el president Narcís Genís i el vicepresident Jordi Grau, així com diversos col•legiats gironins.
La trobada va servir per tenir un intercanvi d'opinions sobre els dèficits de la professió i les mancances que arrossega l'actuació del Col•legi en els darrers anys. Tant Pilar Antillach com Narcís Genís van estar d'acord en què el mandat 2005-2009 és bàsic pels diferents reptes que té plantejat el sector i els canvis legislatius que s'estan preparant, aspectes en els quals el Col•legi hauria d'exercir un lideratge que ara no té.
Altres punts tractats van ser la dificultat de relació entre les demarcacions territorials, la possibilitat d'adoptar el vot electrònic per substituir l'actual vot per correu i la regulació dels gabinets de premsa.
Aquest dijous, 1 de desembre, es fa l'acte central de presentació de candidatura a Barcelona (19:30 hores, Seu del CPC, Rambla de Catalunya, 10, pral.)
La trobada va servir per tenir un intercanvi d'opinions sobre els dèficits de la professió i les mancances que arrossega l'actuació del Col•legi en els darrers anys. Tant Pilar Antillach com Narcís Genís van estar d'acord en què el mandat 2005-2009 és bàsic pels diferents reptes que té plantejat el sector i els canvis legislatius que s'estan preparant, aspectes en els quals el Col•legi hauria d'exercir un lideratge que ara no té.
Altres punts tractats van ser la dificultat de relació entre les demarcacions territorials, la possibilitat d'adoptar el vot electrònic per substituir l'actual vot per correu i la regulació dels gabinets de premsa.
Aquest dijous, 1 de desembre, es fa l'acte central de presentació de candidatura a Barcelona (19:30 hores, Seu del CPC, Rambla de Catalunya, 10, pral.)
La candidata a Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya Pilar Antillach, va presentar ahir, dilluns 28 de novembre, el seu programa electoral davant un grup de col·legiats de la demarcació de Tarragona. En un acte celebrat a la seu del CPC a la capital tarragonina a les set de la tarda, Antillach va explicar les línies bàsiques de la seva candidatura, especialment aquelles que tenen a veure amb un reforçament del Col·legi com a referent central de la professió, que s'ha perdut en els darrers anys.
La candidata a Degana va voler escoltar també aquelles demandes o queixes que ténen els col·legiats de les comarques de Tarragona respecte el funcionament del Col·legi: dificultats de connexió entre la junta de demarcació i la del Col·legi; poca efectivitat dels sistemes d'informació actuals, poca penetració entre els periodistes de les noves generacions, etc. Entre els assistents, hi havia membres de la Junta tarragonina sortint, com ara el seu president Francesc Domènech, i de la Junta que ja ha quedat proclamada, en ser candidatura única, encapçalada per Ignasi Soler.
Els pròxims actes de la candidatura seran aquest dimecres, 30 de novembre, a Girona, i dijous, 1 de desembre, a Barcelona. Durant la setmana que ve es faran presentacions de la llista Antillach a Lleida, Tortosa i possiblement també a Manresa i Vilanova i la Geltrú.
La candidatura de Pilar Antillach al Deganat del Col·legi de Periodistes en les eleccions del pròxim 12 de desembre té previst de fer en els pròxims dies diversos actes per presentar públicament el programa electoral a les diferents demarcacions en què està dividit el Col·legi. L'objectiu és tenir un contacte directe amb els col·legiats i col·legiades d'aquestes demarcacions, algunes de les quals només votaran pel Deganat, ja que han presentat candidatures úniques (Tarragona, Girona i Terres de l'Ebre). No és el cas de Lleida, on s'han presentat dues candidatures, com a Barcelona.
El primer acte es farà dilluns, 28 de novembre, a les 19 hores, a la seu del CPC a Tarragona (August, 5, 1r 1a). Dimecres, 30 de novembre, a les 21 hores, es farà un sopar amb col·legiats de la demarcació de Girona, en un restaurant encara per concretar. Dijous, 1 de desembre, a les 19:30 hores, es farà l'acte central de la candidatura a la seu del CPC a Barcelona (Rambla de Catalunya, 10, principal), al qual assistirà bona part dels membres de la llista que dóna suport a Pilar Antillach, a més d'alguns convidats d'excpeció. Finalment, divendres, 9 de desembre, a les 16 hores, es farà la trobada amb els col·legiats de Lleida, a la seu del CPC en aquesta ciutat (Rambla Ferran, 21, 8è).
Les eleccions es faran dilluns 12 de desembre, de 9 del matí a 8 del vespre, a les seus de les cinc demarcacions simultàniament.
El primer acte es farà dilluns, 28 de novembre, a les 19 hores, a la seu del CPC a Tarragona (August, 5, 1r 1a). Dimecres, 30 de novembre, a les 21 hores, es farà un sopar amb col·legiats de la demarcació de Girona, en un restaurant encara per concretar. Dijous, 1 de desembre, a les 19:30 hores, es farà l'acte central de la candidatura a la seu del CPC a Barcelona (Rambla de Catalunya, 10, principal), al qual assistirà bona part dels membres de la llista que dóna suport a Pilar Antillach, a més d'alguns convidats d'excpeció. Finalment, divendres, 9 de desembre, a les 16 hores, es farà la trobada amb els col·legiats de Lleida, a la seu del CPC en aquesta ciutat (Rambla Ferran, 21, 8è).
Les eleccions es faran dilluns 12 de desembre, de 9 del matí a 8 del vespre, a les seus de les cinc demarcacions simultàniament.
La llista de la candidatura Antillach per a la demarcació de Barcelona està formada per 6 dones i 12 homes, amb una mitjana d'edat de 41 anys. La més jove en té 31 i el més veterà, 57. És doncs, un grup de professionals d'una generació que fins ara no havia participat excessivament en el Col·legi i que treballa en un projecte renovador per a l'entitat.
Pel que fa a l'àmbit on treballen actualment aquestes 18 persones, hi ha una gran diversitat de mitjans i empreses: 3 ho fan a la televisió autonòmica catalana, 3 a la premsa diària, 3 al món de la televisió local, 2 a premsa no-diària, 2 a la ràdio, una a un gabinet de premsa, una a un mitjà digital, una a una televisió d'àmbit estatal, una a la Universitat i finalment n'hi ha una que és free-lance.
D'altra banda, si ens fixem en els llocs de naixement, trobem que també es distribueixen entre diferents comarques barcelonines: 9 persones han nascut a Barcelona, 2 a Badalona, 2 a Terrassa, una a Vilanova i la Geltrú, una a Sitges, una a Igualada, una a Balaguer i una altra a Màlaga.
A continuació, podeu accedir als 18 candidats de la llista, per ordre alfabètic, i veure uns breus resums de la seva trajectòria professional.
Pel que fa a l'àmbit on treballen actualment aquestes 18 persones, hi ha una gran diversitat de mitjans i empreses: 3 ho fan a la televisió autonòmica catalana, 3 a la premsa diària, 3 al món de la televisió local, 2 a premsa no-diària, 2 a la ràdio, una a un gabinet de premsa, una a un mitjà digital, una a una televisió d'àmbit estatal, una a la Universitat i finalment n'hi ha una que és free-lance.
D'altra banda, si ens fixem en els llocs de naixement, trobem que també es distribueixen entre diferents comarques barcelonines: 9 persones han nascut a Barcelona, 2 a Badalona, 2 a Terrassa, una a Vilanova i la Geltrú, una a Sitges, una a Igualada, una a Balaguer i una altra a Màlaga.
A continuació, podeu accedir als 18 candidats de la llista, per ordre alfabètic, i veure uns breus resums de la seva trajectòria professional.
La candidatura de Pilar Antillach Bergua al Deganat del Col·legi de Periodistes presenta un programa en que destaquen cinc punts: la tolerància zero per als que vulneren reiteradament el Codi Deontològic, la promoció d'un certificat de qualitat per a les empreses periodístiques, la reforma del sistema electoral del Col·legi, la modernització dels serveis que ofereix als col·legiats i la defensa i protecció dels professionals. Aquí teniu l'extracte del programa, que es pot consultar sencer en el document adjunt.
És el moment de transformar profundament la concepció actual del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), per situar-lo al capdavant de les inquietuds dels periodistes, col·legiats i no col·legiats.
El Col·legi ha d'actuar i ho ha de fer bàsicament en aquests cinc apartats:
1. TOLERÀNCIA ZERO
El Col·legi té la responsabilitat principal d’advertir, públicament si s’escau, a qualsevol mitjà que vulneri sistemàticament el Codi Deontològic. Ens comprometem a liderar, des de l’endemà mateix d’assumir la direcció del Col·legi, una política clara, contundent i sistemàtica en aquesta direcció, arribant a exigir, si cal, les responsabilitats jurídiques i judicials que se’n puguin derivar. Aquest mecanisme s’utlitzarà amb fermesa especial quan el Col·legi consideri que hi ha raons objectives per concloure que un mitjà entra en el terreny de la desqualificació, l’insult i l’agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques.
2. CERTIFICAT DE QUALITAT
El Col·legi promourà unes tarifes mínimes d’aplicació a col·laboradors i free lances. Es crearà un registre públic de les empreses que vulguin fer constar que els periodistes que hi treballen ho fan en condicions laborals i professionals adients. El Deganat tindrà la responsabilitat d’obrir processos de diàleg amb totes les empreses que incompleixin aquestes condicions mínimes.
3. REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL
S’han de reformar els Estatuts del Col·legi per fer més àgil i transparent el sistema electoral. El vot per correu ha de ser personal i certificat per tal d’oferir més garanties; i s’ha de reduir el nombre d’avals que calen per presentar candidatures. S'estudiarà la possibilitat d’implantar el vot electrònic.
4. MODERNITZACIÓ DELS SERVEIS
S’informatitzarà el Col·legi i es modernitzarà tot el sistema de comunicació i serveis. Es crearà el Telèfon d’Atenció al Col·legiat. S’adequaran les quotes a les noves generacions de professionals, perquè no siguin un obstacle econòmic per a la seva participació. Es crearà una associació, vinculada al Col·legi, pels periodistes en exercici que no es poden col·legiar perquè no tenen cap llicenciatura.
5. DEFENSA I PROTECCIÓ PROFESSIONAL
El Col·legi impulsarà, dins la Comissió de Defensa Professional, un mecanisme eficaç contra l’assetjament psicològic o ‘mobbing’, que afecta sovint, disfressat de criteris professionals, els periodistes.
És el moment de transformar profundament la concepció actual del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), per situar-lo al capdavant de les inquietuds dels periodistes, col·legiats i no col·legiats.
El Col·legi ha d'actuar i ho ha de fer bàsicament en aquests cinc apartats:
1. TOLERÀNCIA ZERO
El Col·legi té la responsabilitat principal d’advertir, públicament si s’escau, a qualsevol mitjà que vulneri sistemàticament el Codi Deontològic. Ens comprometem a liderar, des de l’endemà mateix d’assumir la direcció del Col·legi, una política clara, contundent i sistemàtica en aquesta direcció, arribant a exigir, si cal, les responsabilitats jurídiques i judicials que se’n puguin derivar. Aquest mecanisme s’utlitzarà amb fermesa especial quan el Col·legi consideri que hi ha raons objectives per concloure que un mitjà entra en el terreny de la desqualificació, l’insult i l’agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques.
2. CERTIFICAT DE QUALITAT
El Col·legi promourà unes tarifes mínimes d’aplicació a col·laboradors i free lances. Es crearà un registre públic de les empreses que vulguin fer constar que els periodistes que hi treballen ho fan en condicions laborals i professionals adients. El Deganat tindrà la responsabilitat d’obrir processos de diàleg amb totes les empreses que incompleixin aquestes condicions mínimes.
3. REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL
S’han de reformar els Estatuts del Col·legi per fer més àgil i transparent el sistema electoral. El vot per correu ha de ser personal i certificat per tal d’oferir més garanties; i s’ha de reduir el nombre d’avals que calen per presentar candidatures. S'estudiarà la possibilitat d’implantar el vot electrònic.
4. MODERNITZACIÓ DELS SERVEIS
S’informatitzarà el Col·legi i es modernitzarà tot el sistema de comunicació i serveis. Es crearà el Telèfon d’Atenció al Col·legiat. S’adequaran les quotes a les noves generacions de professionals, perquè no siguin un obstacle econòmic per a la seva participació. Es crearà una associació, vinculada al Col·legi, pels periodistes en exercici que no es poden col·legiar perquè no tenen cap llicenciatura.
5. DEFENSA I PROTECCIÓ PROFESSIONAL
El Col·legi impulsarà, dins la Comissió de Defensa Professional, un mecanisme eficaç contra l’assetjament psicològic o ‘mobbing’, que afecta sovint, disfressat de criteris professionals, els periodistes.
La candidatura de Pilar Antillach al deganat del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) va lliurar el passat dimecres, 2 de novembre de 2005, els avals per concòrrer a les eleccions convocades per al pròxim 12 de desembre. Alhora, es va presentar la llista per a la demarcació de Barcelona, formada per 18 periodistes de diferents àmbits professionals, amb l’eslògan “Per un Col·legi que actui”.
Per avalar aquestes candidatures s’han recollit gairebé el doble de les signatures exigides pels Estatuts del CPC: 310 per Barcelona (el mínim eren 156), 24 per Girona (en calien 12), 9 per Tarragona (en calien 8), 9 per Lleida (en calien 6) i 1 per les Terres de l’Ebre (mínim que es demanava).
Amb l’eslògan “Per un Col·legi que actui”, la candidatura encapçalada per la periodista de TV3 Pilar Antillach propugna que el CPC sigui el motor per a la dignificació de la professió periodística. També que intervingui més activament en la vida pública catalana. El CPC ha d’actuar en defensa dels professionals, garantint-ne les condicions indispensables per fer un treball de qualitat, i denunciant totes aquelles pràctiques que atentin contra el Codi Deontològic dels Periodistes.
En relació al funcionament intern del Col·legi, la candidatura Antillach vol renovar-lo, obrir-lo a una nova generació de periodistes i ampliar-lo perquè sigui realment representatiu de la professió. Per tant, els serveis que ofereix el CPC s’han d’ajustar a les principals necessitats dels periodistes del segle XXI.
Pilar Antillach i Bergua (Camporrells, Llitera, 1959) és redactora dels Serveis Informatius de TV3 i membre del Comitè Professional de TV de Catalunya, des del qual ha encapçalat la demanda d’uns mitjans públics independents del poder polític.
La llista per la demarcació de Barcelona està formada per Ignasi Aragay i Sastre (AVUI), Francesc Burguet i Ardiaca (professor UAB i URLL), Irene Caparrós i González (Canal Català Vallès), Bernat Capell i Oller (cap de premsa Palau Robert), Rafael Carbonell i Yáñez (El País), Oriol Cortacans i Calvera (El Temps), Salvador Cot i Belmonte (TV3), Joan L. Escofet (La Malla.net), Llibert Ferri i Mateo (TV3), Iu Forn i Piqué (AVUI), Trinitat Gilbert i Martínez (Descobrir Cuina), Anna Grimau i Bigaire (RNE-Catalunya), Eva Mintenig i Florensa (TV3), Jordi Morros i Graells (TV de Manresa i Regió 7), Joan Rueda i Sanllehí (El Punt – Barcelona), Pilar Sampietro i Colom (RNE-Catalunya), Esther Vera i Garcia (Cuatro –delegació Catalunya) i Joan Vila i Triadú (Televisions Locals de Catalunya).
1) QUÈ FAREM PER LA PROFESSIÓ EN AQUESTS QUATRE ANYS
1. El Col·legi té la responsabilitat principal d’advertir, públicament si s’escau, a qualsevol mitjà que vulneri sistemàticament el Codi Deontològic. Ens comprometem a liderar, des de l’endemà mateix d’assumir la direcció del Col·legi, una política clara, contundent i sistemàtica en aquesta direcció, arribant a exigir, si cal, les responsabilitats jurídiques que se’n puguin derivar. Aquest mecanisme s’utilitzarà amb fermesa especial quan el Col·legi consideri que hi ha raons objectives per concloure que un mitjà entra en el terreny de la desqualificació, l’insult i l’agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques.
2. El Col·legi ha de defensar la independència professional davant el dirigisme, la censura i l’autocensura, derivats dels intents d’intervenció dels poders polític i econòmic.
3. Impulsar, dins la Comissió de Defensa Professional, un mecanisme eficaç contra l’assetjament laboral, el ‘mobbing’. Una comissió que vetlli de forma eficient i activa per la defensa jurídica i ètica, especialment en aquells casos d’assetjament moral, disfressat, generalment, de decisions professionals per tal de proporcionar assistència legal a aquells periodistes que en resultin afectats.
4. Impulsar la creació de comitès de redacció a tots els mitjans de comunicació.
5. Reformar el Consell de la Informació de Catalunya perquè sigui més resolutiu i més independent de les empreses
6. Treballar per eliminar la precarietat laboral a les empreses periodístiques, en col·laboració amb els sindicats. El Col·legi promourà unes tarifes mínimes d’aplicació a col·laboradors i free lancers. Es crearà un registre públic de les empreses que vulguin fer constar que els periodistes que hi treballen ho fan en condicions laborals i professionals adequades. El Deganat del Col·legi tindrà la responsabilitat d’obrir processos de diàleg amb totes les empreses que incompleixin aquestes condicions mínimes
7. Restablir la funció real dels estudiants en pràctiques, que és aprendre i no ocupar un lloc de treball, i vetllar pel drets dels col·laboradors sense contracte
8. Fer un pla de formació permanent i reciclatge dels professionals en col·laboració amb les Universitats i les empreses del sector, a partir dels dèficits detectats en el Llibre Blanc de la Professió Periodística a Catalunya, publicat recentment.
9. Defensar uns mitjans de comunicació públics independents del poder, professionals i democràtics.
10. Exigir la supressió del sistema de blocs electorals minutats durant les campanyes electorals, la imposició del senyal televisiu “realitzat”, i les conferències de premsa en què no es permeten preguntes.
11. Proposar la modificació d’aquells punts de la proposició de llei de l’Estatut del Periodista Professional que entren en contradicció amb les funcions del Col·legi. És essencial que el Col·legi conservi tota l’autoritat en l’expedició de l’acreditació de periodista.
12. Potenciar un model comunicatiu, rigorós, equànime i de qualitat, i en el qual el català sigui la llengua vehicular, tant en els mitjans públics com en els privats.
13. Promoure la millora de la qualitat i la utilització de la llengua catalana als mitjans, ja que és un element bàsic en la qualitat del producte periodístic.
14. Impulsar l’espai de comunicació català, intensificant les relacions amb organismes similars al Col·legi a d’altres territoris dels Països Catalans.
15. Garantir en tot moment la igualtat de drets i deures dels seus col·legiats, així com procurar l’harmonia, la col·laboració i la solidaritat entre els col·legiats, evitant la competència deslleial.
16. Informar sobre les bases de les proves d’aptitud per a l’accés dels periodistes a la funció pública, així com vetllar per l’establiment de les degudes garanties quant a la realització de les esmentades proves.
17. Recollir de la societat civil les demandes d’aquesta envers la professió, generant la informació, l’anàlisi i el debat necessari per tal de sensibilitzar-la i donar resposta adient a les esmentades demandes.
2) QUÈ FAREM DINS DEL COL·LEGI EN AQUESTS QUATRE ANYS
1. Informatitzar els sistemes de comunicació entre el Col·legi i els col·legiats i entre els mateixos col·legiats. Millorar i ampliar les prestacions de la web i la Intranet.
2. Adequar les quotes a les noves generacions de professionals, perquè no siguin un obstacle econòmic per a la seva participació.
3. Revisar a fons els serveis que el Col·legi presta als associats. Millorar-los, ampliar-los i, sobretot, ajustar-los a les necessitats reals i tangibles de la professió, amb especial incidència en l’assistència sanitària i jurídica, fiscal i financera (autònoms, periodistes sense contracte, facturació, IRPF, IVA, renta...), així com en l’accés a serveis d’Internet i telefonia mòbil.
4. Reformar els Estatuts del Col·legi per fer més àgil i transparent el procés electoral: el vot per correu ha de ser personal i certificat per tal d’oferir més garanties; i s’ha de reduir el nombre d’avals que calen per presentar candidatures. Estudiar la possibilitat d’implantar el vot electrònic
5. Crear una executiva delegada de la Junta per resoldre els problemes de gestió quotidians, reservant així les reunions de la Junta a l’anàlisi dels grans problemes de la professió.
6. Crear el telèfon d’atenció al col·legiat.
7. Potenciar la coordinació del Col·legi amb els comitès de redacció dels mitjans, associacions professionals i sindicats.
8. Crear una associació vinculada al Col·legi als periodistes que no es poden col·legiar perquè no tenen la llicenciatura, però que exerceixen com a tal.
9. Millorar la connexió i la interrelació entre les diferents juntes de demarcació, buscant fórmules que defugin la tendència centralista de Barcelona.
10. Impulsar actes de debat i de reflexió sobre els problemes que afecten la professió. Organitzar el Vè Congrés del Periodistes Catalans durant aquest mandat.
11. Impulsar la posada en marxa de l’Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació (OMEI), que es va llançar al Diàleg organitzat pel CPC al Fòrum 2004.
12. Incrementar la col·laboració amb les diferents facultats de Periodisme de Catalunya per obrir línies de recerca sobre els darrers trenta anys de la professió.
13. Replantejar la línia de publicacions del Col·legi perquè s’adeqüi a les necessitats actuals dels col·legiats.
1. El Col·legi té la responsabilitat principal d’advertir, públicament si s’escau, a qualsevol mitjà que vulneri sistemàticament el Codi Deontològic. Ens comprometem a liderar, des de l’endemà mateix d’assumir la direcció del Col·legi, una política clara, contundent i sistemàtica en aquesta direcció, arribant a exigir, si cal, les responsabilitats jurídiques que se’n puguin derivar. Aquest mecanisme s’utilitzarà amb fermesa especial quan el Col·legi consideri que hi ha raons objectives per concloure que un mitjà entra en el terreny de la desqualificació, l’insult i l’agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques.
2. El Col·legi ha de defensar la independència professional davant el dirigisme, la censura i l’autocensura, derivats dels intents d’intervenció dels poders polític i econòmic.
3. Impulsar, dins la Comissió de Defensa Professional, un mecanisme eficaç contra l’assetjament laboral, el ‘mobbing’. Una comissió que vetlli de forma eficient i activa per la defensa jurídica i ètica, especialment en aquells casos d’assetjament moral, disfressat, generalment, de decisions professionals per tal de proporcionar assistència legal a aquells periodistes que en resultin afectats.
4. Impulsar la creació de comitès de redacció a tots els mitjans de comunicació.
5. Reformar el Consell de la Informació de Catalunya perquè sigui més resolutiu i més independent de les empreses
6. Treballar per eliminar la precarietat laboral a les empreses periodístiques, en col·laboració amb els sindicats. El Col·legi promourà unes tarifes mínimes d’aplicació a col·laboradors i free lancers. Es crearà un registre públic de les empreses que vulguin fer constar que els periodistes que hi treballen ho fan en condicions laborals i professionals adequades. El Deganat del Col·legi tindrà la responsabilitat d’obrir processos de diàleg amb totes les empreses que incompleixin aquestes condicions mínimes
7. Restablir la funció real dels estudiants en pràctiques, que és aprendre i no ocupar un lloc de treball, i vetllar pel drets dels col·laboradors sense contracte
8. Fer un pla de formació permanent i reciclatge dels professionals en col·laboració amb les Universitats i les empreses del sector, a partir dels dèficits detectats en el Llibre Blanc de la Professió Periodística a Catalunya, publicat recentment.
9. Defensar uns mitjans de comunicació públics independents del poder, professionals i democràtics.
10. Exigir la supressió del sistema de blocs electorals minutats durant les campanyes electorals, la imposició del senyal televisiu “realitzat”, i les conferències de premsa en què no es permeten preguntes.
11. Proposar la modificació d’aquells punts de la proposició de llei de l’Estatut del Periodista Professional que entren en contradicció amb les funcions del Col·legi. És essencial que el Col·legi conservi tota l’autoritat en l’expedició de l’acreditació de periodista.
12. Potenciar un model comunicatiu, rigorós, equànime i de qualitat, i en el qual el català sigui la llengua vehicular, tant en els mitjans públics com en els privats.
13. Promoure la millora de la qualitat i la utilització de la llengua catalana als mitjans, ja que és un element bàsic en la qualitat del producte periodístic.
14. Impulsar l’espai de comunicació català, intensificant les relacions amb organismes similars al Col·legi a d’altres territoris dels Països Catalans.
15. Garantir en tot moment la igualtat de drets i deures dels seus col·legiats, així com procurar l’harmonia, la col·laboració i la solidaritat entre els col·legiats, evitant la competència deslleial.
16. Informar sobre les bases de les proves d’aptitud per a l’accés dels periodistes a la funció pública, així com vetllar per l’establiment de les degudes garanties quant a la realització de les esmentades proves.
17. Recollir de la societat civil les demandes d’aquesta envers la professió, generant la informació, l’anàlisi i el debat necessari per tal de sensibilitzar-la i donar resposta adient a les esmentades demandes.
2) QUÈ FAREM DINS DEL COL·LEGI EN AQUESTS QUATRE ANYS
1. Informatitzar els sistemes de comunicació entre el Col·legi i els col·legiats i entre els mateixos col·legiats. Millorar i ampliar les prestacions de la web i la Intranet.
2. Adequar les quotes a les noves generacions de professionals, perquè no siguin un obstacle econòmic per a la seva participació.
3. Revisar a fons els serveis que el Col·legi presta als associats. Millorar-los, ampliar-los i, sobretot, ajustar-los a les necessitats reals i tangibles de la professió, amb especial incidència en l’assistència sanitària i jurídica, fiscal i financera (autònoms, periodistes sense contracte, facturació, IRPF, IVA, renta...), així com en l’accés a serveis d’Internet i telefonia mòbil.
4. Reformar els Estatuts del Col·legi per fer més àgil i transparent el procés electoral: el vot per correu ha de ser personal i certificat per tal d’oferir més garanties; i s’ha de reduir el nombre d’avals que calen per presentar candidatures. Estudiar la possibilitat d’implantar el vot electrònic
5. Crear una executiva delegada de la Junta per resoldre els problemes de gestió quotidians, reservant així les reunions de la Junta a l’anàlisi dels grans problemes de la professió.
6. Crear el telèfon d’atenció al col·legiat.
7. Potenciar la coordinació del Col·legi amb els comitès de redacció dels mitjans, associacions professionals i sindicats.
8. Crear una associació vinculada al Col·legi als periodistes que no es poden col·legiar perquè no tenen la llicenciatura, però que exerceixen com a tal.
9. Millorar la connexió i la interrelació entre les diferents juntes de demarcació, buscant fórmules que defugin la tendència centralista de Barcelona.
10. Impulsar actes de debat i de reflexió sobre els problemes que afecten la professió. Organitzar el Vè Congrés del Periodistes Catalans durant aquest mandat.
11. Impulsar la posada en marxa de l’Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació (OMEI), que es va llançar al Diàleg organitzat pel CPC al Fòrum 2004.
12. Incrementar la col·laboració amb les diferents facultats de Periodisme de Catalunya per obrir línies de recerca sobre els darrers trenta anys de la professió.
13. Replantejar la línia de publicacions del Col·legi perquè s’adeqüi a les necessitats actuals dels col·legiats.
Camporrells, 1959. Redactora dels Serveis Informatius de TV3 des de 1986 i membre del Comitè Professional des del 2002. Ha treballat a l’agència Efe a Londres i ha estat corresponsal a París del setmanari El Món i Antena-3, col·laboradora de Radio France International, La Vanguardia, Cadena SER i El Correo Catalán. Curs de Relacions Internacionals i Civilització Francesa a la Universitat de París. Lectora al Hammersmith College de Londres. Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB
Barcelona, 1966. Fa quatre anys que és cap de Cultura del diari Avui, on treballa des del 1989 i del qual ha estat president del Comitè d'Empresa. Anteriorment va ser redactor de la revista El Món i redactor del gabinet de premsa del PSC. És autor del llibre Barcelona, Anolecrab (Lunwerg), una crònica sobre la transformació paisatgística de la ciutat.
Màlaga, 1969. És redactora i càmera dels Serveis Informatius de Canal Català Vallès des de l'abril del 2005. Com a periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació, ha dirigit les revistes Byte i Windows NT Magazine. Anteriorment, ha estat redactora de El Mundo i corresponsal al Maresme de RNE, COM Ràdio, Diari de Barcelona i La Vanguardia.
Balaguer, 1955. Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i de la URL. El segle passat es va dedicar sobretot a la crítica de teatre i a les entrevistes, al setmanari El Món, als diaris El País i Diari de Barcelona, i a les revistes Públic i Guía del Ocio. El seu últim llibre, Les trampes dels periodistes, ha estat Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2003.
Barcelona, 1957. Free lance. Col·laborador permanent d´esports del diari El Pais des de 1988. Director del programa de ràdio Ona Neu, el 2003, d´Ona Catalana. També ha col·laborat endiverses revistes tècniques de muntanya i de neu i a TVE en un espai sobre muntanya (1988).
Barcelona, 1969. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Ha treballat al setmanari El Temps durant més de 10 anys en diferents seccions. Durant el primer semestre del 2005 va codirigir el programa de TV de Catalunya Passatgers, presentat per Mathew Tree. Col·labora en diverses revistes i és president del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Barcelona, 1962. És cap de premsa del Palau Robert des de 1998 i col·laborador d’esports a les emissores Onda Cero i Ràdio Marca. Ha treballat també a El Correo Catalán, Avui i al gabinet de premsa de Presidència de la Generalitat de Catalunya i ha estat editor del programa diari d’esports Joc Net a Ràdio Estel.
Terrassa, 1965. Actualment és redactor de la secció de Política de TV de Catalunya i col.laborador d'opinió a Diari de Terrassa, Avui i El Temps. Anteriorment, ha treballat de a COM-Ràdio, Diari de Barcelona, TVE-Catalunya i Diari de Terrassa. També ha estat corresponsal de TVC a Madrid (1996-98) i París (2000-02).
Barcelona, 1971. Llicenciat en Periodisme i en Història. Treballa al diari digital LaMalla.net i anteriorment va ser el responsable de continguts d'una plataforma que oferia la possibilitat de connectar-se a Internet des de la televisió. Abans, va treballar al diari Eco, al setmanari Futbol Català, a la revista Barça, a diferents revistes del Grupo Zeta i va col·laborar en el diari El Punt i en la Cadena SER.
Badalona, 1962. És articulista del diari Avui, guionista del programa Telemonegal de Barcelona TV, director del programa Mira la B, de la mateixa cadena, i col·laborador de RAC1 i de la revista El Jueves. Anteriorment ha treballat a Cadena 13, Ràdio 4, Ràdio 1, COMRàdio, Ona Catalana, Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, TV3, TVE, Tele 5, Antena 3 i El Punt. Ha escrit tres llibres.
Barcelona, 1948. Redactor dels Serveis Informatius de TVC des del maig de 1984. Adscrit actualment a la secció de Societat, va ser membre de la d’Internacional fins al 2002. Enviat especial a l'Europa Central i Oriental i a l’antiga Unió Soviètica entre 1987 i 2001. Col·laborador habitual del setmanari El Temps des del 1988. Anteriorment havia estat redactor del diari Mundo Diario.
Sitges, 1968. Redactora dels Serveis Informatius de RNE-Catalunya des del 1990, on ha desenvolupat diverses tasques, com l’edició de l’Informatiu Edició Vespre, distingida amb una Menció Especial del Premi de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Ha col.laborat a diversos programes de RNE i dirigit diverses publicacions d’institucions públiques i empreses privades. És membre del Comitè d’Empresa de RNE-Barcelona, del Comitè Intercentres de RNE i de les Meses Negociadores dels Contractats per Obra i dels Consells d’Informació de RTVE.
Vilanova i la Geltrú, 1974. Directora de la revista Descobrir Cuina des del maig de 2003, ha treballat al Descobrir Catalunya i ha col·laborat al diari El Punt, de Barcelona. En l'àmbit radiofònic, ha col·laborat en L'Hora del Pati, de Rac 1 i a Accents, d'Ona Catalana. També ha dirigit el curs "Periodisme gastronòmic" a la Universitat Pompeu Fabra. És autora dels llibres de viatges 10 rutes urbanes (2003) i Tornar a París (2005).
Igualada, 1966. Des de fa tres anys i mig és cap d'informatius de TV de Manresa, emissora integrada a la Xarxa de Televisions Locals. La major part de la seva tasca professional l'ha desenvolupat al diari Regió7 de Manresa, dins del qual ha passat per les seccions de Manresa, Cultures i Arreu, aquesta última d'informació nacional i internacional. Va treballar també a l'emissora Cadena 13 a Manresa. Forma part del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Barcelona, 1960. Treballa des del 1986 a TV de Catalunya, on ha realitzat diverses tasques, primer com a ENG i després com a redactora del programa L'Euro i les seccions d'Internacional, Societat i Indexació. També va ser cap de premsa de la Conselleria de Justícia. És llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i Màster Media Ecology per la Universitat de Nova York.
Terrassa, 1969. És redactor en cap de Països Catalans d'El Punt Barcelona. Anteriorment ha ocupat diversos càrrecs a la redacció del Vallès Occidental d'El Punt, ha estat redactor en cap del setmanari L'Actualitat de Terrassa i ha col·laborat a La Clave, Ràdio Terrassa, Diari de Terrassa, Canal Terrassa TV, El País i Diari de Barcelona. També ha estat cap de premsa de l'ajuntament de Matadepera.
Barcelona, 1962. Responsable de Cultura de RNE-Catalunya i Ràdio 4, dirigeix i presenta el programa cultural Nautilus des de l’any 2000, Premi de Periodisme Biocultura 2004. També a RNE ha dirigit i presentat Molt lluny de Manhattan i la seva versió castellana Lejos de Manhattan. Ha exercit de professora a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. Participa a Zeppelin 2002 al Mirador de Sons i a l’OPEN RADIO amb la instal.lació Tracks-Tics. També ha treballat a Cadena Catalana/Radio España i al Diari de Barcelona.
Badalona, 1967. És la delegada de Cuatro a Catalunya. Abans ha treballat a TVC de subdirectora del programa socioeconòmic Valor Afegit, i d’Àgora, però la major part de la seva carrera ha estat a la secció d’Internacional de TVC i del diari Avui, per al qual va ser corresponsal a París i Washington. També ha col·laborat per a Tele5, Com Ràdio i El Temps. També ha treballat a Ràdio Miramar i a Catalunya Ràdio. És llicenciada en Ciències polítiques (UAB) i Ciències de la Informació (UAB).
Barcelona, 1961. Des del 2002, és gerent de Televisions Locals de Catalunya (TLC), entitat que, juntament amb la Diputació, impulsa la Xarxa de TV Locals. És professor associat de Comunicació Audiovisual a la UAB, dirigeix la revista trimestral Insert TV i presideix el G9 Organització d'Associacions de Televisions Locals. Anteriorment ha treballat a Gavà TV, Barcelona TV, El Temps, COOB'92, TVE-Catalunya i Ràdio Ciutat de Badalona.
Darreres entrades
- Un degà de prestigi
- Resposta de la candidatura Antillach a la dimissió...
- Un gran resultat!
- Piles noves per al Col.legi!
- UNA DENÚNCIA AMB MOLTS FONAMENTS
- Pilar Antillach advoca per un replantejament a fon...
- Trobada amb els col•legiats de la demarcació de Gi...
- Pilar Antillach es reuneix amb els col•legiats de ...
- Actes per presentar la candidatura Antillach a Tar...
- Una candidatura jove i formada per professionals d...